Les primaveres i les tardors

Al voltant d’una taula, vora el foc primigeni, la família s’aplega per celebrar la Nit. L’espai tancat de l’antiga casa s’eixampla a mesura que els mons diversos de cada branca i personatge hi penetren i s’entrellacen en una narració comuna. Per una sola nit, la memòria dels Taltavull els encercla com el fum de la foganya i crea una atmosfera màgica on passat i present, mite i realitat, tenen la mateixa consistència. Les primaveres i les tardors presenta un Baltasar Porcel renovat que el posa un cop més a l’avantguarda del nostre panorama literari. Després de Cavalls cap a la fosca, que va tancar un cicle creatiu de l’autor, i de les dues últimes novel·les, apassionades i aventureres, l’obra que ha obtingut el premi Sant Jordi 1986 assenyala un nou tomb, remarcable pel seu estil —menys realista, més al·lusiu i, sobretot, sàviament irònic—, en l’obra d’un dels primers narradors d’aquest temps.